Jo, major d'edat, domiciliat per la força en aquest tros fred del món, en ple ús de les meves facultats mentals, manifesto que aquest és el meu testament i anul·lo qualsevol altre que hagi fet amb anterioritat.
I així, per la present, declaro aquestes paraules com la meva voluntat, i d’aquesta manera vull que es compleixin quan m'arribi l'hora final.
Vull fer constar que he viscut els dies que m'han tocat embastant-los amb puntades barroeres. He teixit la vida com si fos una camisa de camp; apedaçada, sense patró, amb els retalls que m'he anat trobant. Les preguntes em van fer caure les cadenes als peus; però la dringadissa del metall en trencar-se és molesta i s’encomana. Per això em domiciliaren en aquesta cel·la.
Jo, que ahir anhelava veure les gebrades blanques dels matins de Novembre, i els ballesters pescant en el cel ocre de Juliol, avui tan sols necessito la franja d'estrelles dibuixada entre el mur i els barrots per pensar en la vida del demà.
És des d’aquesta gàbia des d’on escric aquest testament que, sense coses ni diners, llega tan sols el que em queda; les meves voluntats.
Us les llego a vosaltres que encara heu de néixer. I així us nomeno còmplices de les següents voluntats:
Primer (1r). Que demà l'esperança sigui tangible: sigui un sostre sec i una aixada esmolada. Que ens allunyem de les distopies que dipositen les esperances en naus espacials, i deixem d'apostar-ho tot a una buida transcendència estel·lar.
Segon (2n). Que demà els anuncis de les cantonades només diguin: Vingui avui i aprengui's el nom dels ocells i les abelles! I que aprenguem a valorar el que és de debò.
Tercer (3r). Que demà ningú tingui més tros del que pot conrear, i que els molins i els forns siguin compartits.
Quart (4t). Que demà la carn s'encaixi entre els sospirs de plaer, sense vergonya, sense pecats i sense jerarquies.
Cinquè (5è). Que demà els altres i el nosaltres es fonguin per forjar el tothom, i que la força es mesuri en el brunzit del murmuri.
Sisè (6è). Que demà la pagana trinitat de l' Aigua, la Terra i les Llavors transmuti en totes les dimensions del que som;
Ombra, Estovalles i Vi;
Treball, Suor i Repòs;
Vida, Mort i Vida.
I així ho faig constar amb la data d’avui, i la pedra com a únic testimoni. Perquè demà, qui viatgi des d'altres indrets, al veure-us, es digui a si mateix: Sembla que han trobat una forma de viure.