Si no fos pels turistes , aquell ogre ja hauria mort de gana, tan gros i pudent com és. Se’ls empassa sense pelar , alguns amb roba i mòbil encès I tot (El desig en forma de targeta de crèdit i la liquadora a tota màquina triturant esqueixos de flors).
Si no fos per la llum dels aparadors, la nit seria fosca de veres , només canviants segons els moviments terrestres. Però els neons i els fluorescents ho deformen tot , com un penjoll, com un descompte exclusiu.
Si no fos pels selfies, els hashtags ,..l’ogre seguiria rondant els seus caus misteriosos i obscurs indrets, enlloc d’anar endrapant influencers ,visitants i extraterrestres dels quals no es coneix cap cas de segrest.
Si no fos pels bons moments que em fan passar aquestes persones heroiques de l’Àrtemis que arriben a la Lluna sense papers i ningú els tanca a cap CIE (Centre d’Internament d’Extraterrestres)
Si no fos per tu, que extorsiones dones per fer habitacions d’hotel a preu fet, tu que provoques gana i son als habitants de mig món i de sobrealimentació i hores de gym a l’altra meitat,
Si no fos per tu , Oh Gran Home Blanc! Que vius en el progrés, evolucionat, desenvolupat , civilitzat, megaprojectat constructor de pobres, preses, fronteres ,pregons, protons ,fronts i presons.
Si no fos pels bitllets , els nostres cossos brillarien al migdia, quan fos migdia. Els bitllets....aquells papers de colors escanyats dins les carteres sense oxigen, que volen com fulles seques pels carrers i les coves. Si no fos per ells, no valdríem res, poc menys que rems a la deriva . Bots .
Si no fos per mi , i per tú i per tu també i per ells , que sembla que han trobat una forma de viure , aquesta història estaria finiquitada en segons , perquè a nosaltres ens tremolen les mans després de la foguera i ensumem el terra cobert de serradures allà on abans hi havia aigua i vi, camins oberts i veus cantant , cases plenes i fonts rajant dia i nit. Ben clares.