No cal saber-ne detalls de com has aconseguit la teva meravellosa caseta al bosc, sigui com sigui, la tens. Si has hagut de traficar amb òrgans o fer de puta cara algun cap de setmana, és el teu secret i assumpte privadíssim i absolutament respectable per qui escriu aquest manual. Has de tenir clar que només és un mitjà per a arribar a la finalitat que t’interessa. Per tant, tranquil·la que ningú et jutjarà.
Tens la teva caseta al bosc i ets summament feliç. A partir d’ara, com a bosquetana, estaràs en contacte permanent amb la natura. Ull, no et pensis que serà un camí de roses, et serà dur, però et farà sentir viva i recompensada per tot el que fas. Busca aigua corrent fresca, neta i potable. Tindràs l’aigua per beure per cuinar i per rentar-te també tu. No et deixis. Renta’t la cara i les mans sempre. No descuidis mai això. Alguns éssers humans són inferiors i infeliços perquè sovint es descuiden. El menjar et posarà més valenta. El dia que cacis el teu primer conill et sentiràs la Diana del bosc, gairebé immortal. Quan el tinguis mort, treu-li la pell i els budells. Cuina’l amb amor i lentitud. Aquí no hi haurà cap pressa. T’hauràs d’haver endut el llibre de les plantes silvestres per poder-les conèixer a la perfecció. Fes ús de les verdolagues, els espàrrecs, l’ortiga, la ruca, la farigola, el moixernó, la camamilla i les pastanagues silvestres. De tot el que es menja te'n serviràs. Però també te les hauràs de veure amb els teus altres veïns, que al capdavall, volen el mateix que tu, cruspir-se el bosc: la guilla, l'escurçó, les aranyes, els mosquits, les vespes, els ratolins, les àligues, i els malparits senglars. Quan els senglars et trobin et voldran atacar, et voldran prendre tot el que tens, tant si es menja com si no, sembla que han trobat una forma de viure tocant els collons als humans. Si tens una corda fora la cabana, perquè no l’has recollida, un senglar beneit se te l’endurà. És clar que no li servirà de res, però és tan cafre i malparit que la voldrà agafar. Si has deixat un pot brut damunt d’una pedra, el senglar hi ficarà el seu morro estúpid i espantat marxarà disparat amb el cap dins l’olla com un sonat. Si un dia deixes la tovallola estesa en un filat, el teu entranyable veí senglar en mossegarà una punta fins que la faci caure i s’hi rebolcarà amb tot el fang dels seus pèls llarguíssims. Aquest serà el teu nou enemic per la resta de la teva vida de bosquetana. Posa-li molt difícil o te les farà passar magres.