Sembla que han trobat una forma de viure. Arrepleguen minerals i realitzen processos senzills que els permeten obtenir energia. Amb això diríem que se les empesquen de manera satisfactòria.
Amb el tema de la troballa d'aliments, la cosa ja se'ls complica més. Potabilitzen l'aigua de manera convenient, però els costa aconseguir els nutrients que necessiten per subsistir. Els petits organismes que troben allotjats entre les esquerdes de les parets del congost són, ara per ara, l'única font alimentària que han pogut tolerar. Van cantar victòria abans de temps, quan localitzaren aquella mena de rèptils pobladors de les cavernes. Els caçaven i se'ls menjaven, però el verí que mantenia per dies la seva carn, els provocava, en la ingesta, un dolor abdominal horrible.
Fan expedicions de diverses llunes i això els fa allunyar cada vegada més del seu inicial camp base. I a fe de bé que ara ens hi estem aprofitant. Remenem les seves coses durant aquests períodes d'absència i intentem estudiar-los. Revisem els estris que porten, què fan amb ells, la seva manera de comunicar-se, les relacions socials que entre ells tenen establertes...
Ara ja fa quatre llunes que volten i els hi hem destarotat gairebé tot. Una autèntica destrossa. Contents no estaran quan descobreixin que mai més podran tornar a la Terra.