Mentre la tarda s’esllanguí, ell continuava esperant. Per fi, en la llunyania dels sentits, se li va aparèixer un punt lluminós. Va reconèixer l’estil, contradictori i punyent que el feia sentir el menyspreu i la incomprensió, mentre la rebel·lia l’impulsava i el portava a situacions contradictòries.
Alguns en deien fortalesa, tot i que afirmaven no voler semblar-s’hi. Com ho havien de voler si pertanyien a la Comunitat, que estava establerta en ordres i condicions. Les tradicions i costums estaven als antípodes d’aquell altre sentit de societat que ell admirava.
Era l’observador, aquell que amb mirar tranquil, aprofundia en els petits detalls, gaudint de la seva contemplació, al mateix temps que paladejava el punt de rebel·lia que li mostrava la necessitat que tenia per ser diferent. Sabent, no obstant això, que la confrontació aniria seguida de l’acatament i el sotmetiment
La contradicció com un encanteri l’atreia en direcció a l’aventura i, amb la necessitat d’allunyar-se, va començar a pensar que potser les normes estrictes i obligades, no eren el més apropiat per evolucionar.
Últimament, hi havia rumors d’opinions oposades que provocaven malestar i desavinences i, que a la llarga van propiciar que algunes veus marxessin de la Comunitat, buscant altres perspectives.
Dins el seu costum d’observar, en certs moments s’allunyava, albirant en la llunyania que altres, sense ordres ni costums establerts semblaven estar més a gust i, a l'hora, més units. Fins i tot es van adonar del que representaven la unió en els esbarjos que practicaven. Feien coreografies que deixaven bocabadats a qui continuava amb les tasques monòtones i avorrides de la Comunitat.
Van anar disminuint els observants i creixien els observats. Ja eren pocs els que seguien les indicacions, s’anaven produint els trencaments de barreres i s’adaptaven nous costums.
La Comunitat continuava dins la monotonia, amb evidents signes d’intranquil·litat, perdia adeptes, sols els antics potentats continuaven amb els costums que ells mateixos havien implantat. Cada cop es movien en reductes més petits, amb la pretensió de continuar treien profit dels altres. L’observador va adonar-se que la força que guiava al nou grup era la idea de Llibertat i, es va dir: «Sembla que han trobat una forma de viure».
Calien pensaments i accions per trencar la interessada i establerta monotonia?