Les emocions se m’enfosqueixen. Tinc la sensació que algú decideix per mi i no tinc escapatòria, que algú apaga tots els llums i deixa encesa només aquella pantalla perquè jo me la miri. No vaig a on vull sinó a on em diu, no vesteixo com m’agrada ni dic el que penso sinó que porto el que m’ensenya i dic el que martelleja. Sembla que la vida s’hagi buidat de contingut per omplir-se descaradament només de forma. Sigues prim, sigues jove, sigues guapo, tingues èxit, queda bé a les fotos, publica-ho tot, pensa en tu però no massa, no et lliguis amb ningú però compromet-te a pagar la resta de la teva vida. Consumeix i seràs feliç. Tanmateix, algú ens consumeix, a nosaltres. Qui? Per què? Pel temps de la nostra vida, pels diners que hi poden guanyar. Tot això em passava pel cap mentre em consumia.
Surto del lavabo, creuo el passadís arrossegant els peus i arribo al menjador guiat pels feixos de llum rutilants que entren per les dues finestres. Obro el batent d’una d’elles, donant entrada a un aire dolcíssim provinent del jardí que alleugereix el meu aclaparament. Sembla mentida que ràpid avança el dia! Palplantat, abandono el mòbil sobre la taula que tinc al costat, no el necessito, hi ha més llum que no em pensava.
El sol cada cop està més alt, el menjador es va omplint de llum i uns sorolls crepitants entren en escena provinents de l’habitació dels meus fills. Els bessons, nen i nena, s’han llevat de la llitera de fusta, em donen el bon dia i s’asseuen al meu costat per llegir cadascú el que porten sota el braç. Aquesta imatge m’omple d’alegria.
El dia és assolellat, amb un vent prim que passeja un ramat de núvols trencat sobre les teulades del davant. Sentim passadís enllà que algú es regira sobre el llit i s’exclama per tot el rebombori que fem. La meva dona no pot seguir dormint i, davant d’aquesta contrarietat, decideix venir al menjador i afegir-se al que sembla un complot contra la nit que s’esvaeix.
Sobre la taula, el mòbil pampallugueja i vibra solitari. La seva lluminositat no pot comparar-se amb la claror encegadora que l’envolta i que il·lumina les persones allà agombolades. Malgrat els seus intents per ensibornar-los, ningú li para la més mínima atenció. Els membres d’aquella família sembla que han trobat una forma de viure.