L’afable ancià esperava impassible que la metgessa de capçalera acabés de llegir el seu historial clínic en la pantalla de l’ordinador. En qüestió de segons el rostre de la facultativa va anar de la sorpresa a l’esbalaïment. Tan bon punt va acabar la lectura, va dibuixar un somriure murri per xiuxiuejar:
-Vejam. Aquí diu que vostè ha sobreviscut a una intervenció quirúrgica de càncer de colon i a dues de pulmó, ha suportat operacions de pròstata, de menisc i d’hèrnia discal, a més d’haver patit un ictus i que porta una pròtesi al genoll –arrufant les celles amb una ganyota, es va ajustar les ulleres per mirar de fit a fit el pacient abans d’afegir-. Sincerament, amic meu, vostè no hauria de figurar al món dels vius.
-Ja ho sé, doctora. Veurà, tinc línia directa amb Sant Pere i m’ha dit que en aquets moments no puc pujar al cel perquè estan fent obres de reforma a l’entrada. M’ha pregat que m’esperi una mica a fi de preparar la rebuda adient i celebrar una festa de benvinguda com Déu mana.
-Caram, Jaume. Sap què li dic? Hi ha persones que sembla que han trobat una forma de viure com el seu cas. No perdi mai aquest tarannà positiu. La vida s’assaboreix més i millor amb un toc d’humor.